Sovint indiquem quina és la sil·laba tónica d' una paraula per mitjà d' un signe grafic: l' accent. En català, hi ha dos tipus d' accent: l' obert o greu (`) i el tancat o agut (´) . La a sempre porta l'accent obert ( timpà ), la u sempre el porten tancat (permís, comú) i la e i la o el poden portar oberta o tancat (cafè, també, sòlid, sabó).
Les regles d' accentuació són aquestes:
Els mots aguts tenen la sil·laba tònica en última posició i s' accentuen quan acaben en alguna d'aquestes terminacions:
a, e, i, o, u:sofà, vuitè, destí, carbó, ningú.
as, es, is, os, us: matalàs, després, pastís, cremós, intrús.
en, in: depèn, Pequín.
Els mots plans la sil·laba tònica en peúltima posició i s' accentuen quan no acaben en cap de la terminacions anteriors : fenòmens ( peró fenomen ), bolígraf, cèntim...
Els mots esdrúixols tenen la sil·laba tónica en antepenúltima pocició i s' accentuen sempre: científica, brúixola , cleòpatra, màniga...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada